El lloc desde d’on us estic parlant és molt especial per a mi. Aquests tres balcons i finestra, van ésser els salons de la GRANJA MORA al llarg de 40 anys, la majoria de vosaltres hi teniu grans records: batejo, comunions, casaments, tertúlies de joventut, festes d’estudiants... Per mi a part de molte feina, des d’aquest balcó vaig fer el parlament del nostre 50è aniversari, vaig rebre el pendó de la confraria de JESÚS CRUCIFICAT MANAIES DE GIRONA. Avui els seus propietaris, me l’han cedit per aquest acte tan entranyable ( gràcies ).

    La veritat és que no sé com començar crec que es un moment i un acte difícil de fer i tots sabem a què hem vingut, a ser testimoni del tancament d’un negoci que avui fa justament 63 anys va començar.

   Els responsables de que avui ens trobem aquí reunits, perquè d’ells va ser la valentia que sense cap tipus de recurs econòmic i just acabada la guerra encara tinguessin una espurna d’il·lusió i tal com us deia abans, el 9 d’octubre de 1939, avui fa 63 anys, a les set del matí s’obria la porta que es troba just sota aquest balcó per començar una nova vida. Aquestes persones eren els nostres pares, en JOAN I LA PILAR i crec que abans de continuar amb el meu parlament me deixareu que els hi adreci unes paraules.

ESTIMATS PARES :

    Sabem que esteu lluny i molt alt però al mateix temps us sentim a prop. Sé que us trobeu en un lloc privilegiat i que amb la serenor d’aquesta nit gironina sé que seguireu aquest acte plens d’una forta emoció.
Quan es tanca una porta sigui per jubilació o per salut com es el nostre cas, no es normal fer celebracions, però aquest fet és especial i estem segurs que vosaltres hauríeu fet el mateix dons desde que es va saber que la GRANJA MORA la vostra, la nostra botiga que dèiem nosaltres tancaria al llarg d’aquests mesos heu vist com les mostres d’adhesió amb cartes, personalment o mitjançant la premsa, han estat moltes i molt emotives i ja podeu veure avui i el dissabte amb els gegants, la gent resta al nostre costat.

   Si vosaltres no haguéssiu posat aquell primer gra de sorra, de ben segur el que estem fent avui no existiria per això vull que el que fem aquesta nit vagi dedicat a vosaltres, als veïns i botiguers de la Cort Reial que vam conèixer i ja no hi són, a tots els amics que heu vingut per estar al nostre costat en una nit tan especial.
A tots vosaltres amics us demanaria un fort aplaudiment pels nostres pares.

   Fent memòria històrica, quantes coses us podria dir a part d’haver tingut la sort de néixer en aquest carrer i haver-hi passat tots els anys de la meva vida però vull pensar en el dia que els nostres pares van obrir i van vendre aquests primers 4 litres de llet, les persones que van confiar en ells i van continuar vinguent dia a dia comprant litre a litre i iogurt a iogurt o altres articles sense ningú sapigueu-ho es començava a teixir una teranyina de clients i amics que després de 63 anys es tan gran que és impensable saber on arriba la seva cobertura.

   Els veïns, els botiguers, les fresques nits d’estiu seguts davant la seva botiga prenent la fresca, plegats hem vist fer-se vell el barri vell pels regalims de l’aigua i les pedres enfosquides pel pas dels anys.

   Però també hem vist el barri vell canviar d’imatge les façanes s’han pintat, molts pisos s’estan rehabilitant, a les pedres els hi renten la cara i quan mires el cel els fils elèctrics ja no hi són.
La majoria de botigues han desaparegut amb el pas dels anys, ara n’hi ha de noves, els veïns uns han marxat per llei de vida i d’altres per millorar la vivenda.

    Nosaltres gràcies a la vostra fidelitat encara hi som però la vida és dura i d’això te n’adones a mesura que et fas gran i no penses que arribarà un dia que també hauràs de dir adéu a allò que tant estimes i que ha estat l’entorn de la teva vida i en el cas del meu germà i meu la nostra vida ha estat la GRANJA MORA i vosaltres. La diferència del nostre tancament és que és per motius de salut i això vol dir abans d’hora i per nosaltres costa més d’acceptar.

   El que vull que quedi clar és el nostre agraïment a tothom que d’una manera o d’una altra hagi tingut tracte amb nosaltres, clients, amics, proveïdors, persones que heu treballat al costat nostre.

   D’aquí a uns moments posarem fi a 63 anys d’història, tallarem aquest cordó umbilical que ens ha mantingut junts al llarg de tants anys.

També sabem que no tot són roses i flors i com tothom també sabem que hi ha persones que no estan d’acord amb la nostra manera d’actuar, però fins i tot aquests formen part del nostre cercle d’amistats.

   Estem tristos, és veritat, el destí de la GRANJA MORA no ha estat el desitjat, ens hauria agradat deixar aquest indret ple de records i tradicions per la ciutat, però això no ha estat possible per haver estat desestimada aquesta proposta per l’Ajuntament de la ciutat.

D’AQUÍ A UNS MOMENTS LA PORTA DE LA GRANJA MORA ES TANCARÀ PER SEMPRE. DINTRE HI RESTARAN EN SILENCI UNES PARETS FARCIDES DE MOMENTS EMOTIUS VISCUTS PELS GIRONINS, LES TRADICIONS , ELS AIGUATS , PERÒ TOT REFERENT A LA CIUTAT DE GIRONA. EL SEU DESTÍ ÉS INCERT PERÒ EL DIA QUE EL LOCAL DESAPAREGUI , AQUESTES PARETS SERAN DESPULLADES D’AQUESTS TROCETS DE VIDA CIUTADANA, TRESOR PER MOLTS DE NOSALTRES.

    Finalment en nom del meu germà i el meu vull agrair-vos la vostra presencia i la vostra amistat.

          RAIMON i Mª CARME

                                   GIRONA 9 DE OCTUBRE DEL 2002