|
|
| Granja Mora 1939-1960 |
ANY 1936: Esclata la
guerra civil, el meu pare que aquell temps festejava amb la meva
mare treballaven
junts al Hospici de GIRONA, la meva mare tenia les nenes al seu
càrrec, i el meu pare els nens.
Al esclatar la guerra el meu pare li tocà anar a la sagnant
Batalla del Ebro, desprès de veure vessar tanta sang i
veure com els seus companys perdien la vida en dures experiències
que no detallo per no allargar-me ell va tenir la sort tot i el
sofriment de tornar amb els seus.
Any 1939: acaba la guerra i els meus pares es tornen a trobar,
les dos famílies estan mancades de situació econòmica,
la materna en 5 germans la meva mare la gran i sense anar a escola
desde els 9 anys per poder treballar, la família paterna
pare i 4 germans doncs la mare havia mort molt jove no volen
conèixer
la meva mare doncs tenen por que si arriben a tenir fills els
puguin veure demanant caritat pels carrers.
El meu pare netejava llaunes a la confiteria Busquets tant sols
a canvi de la vida. La meva mare havia pres a cosir de franc
a les monges del servei Domèstic però tenia una
obsessió tenir
un negoci i varen començar a la recerca d`un local, era
difícil la guerra tot just havia acabat i tot estava derruït
varen anar a passejar al barri vell i varen trobar una botiga
que es traspassava, desprès de informar-se varen parlar
amb la persona que la tenia llogada era un fuster que havia arreglat
la botiga per vendre roba la seva muller però al esclatar
la guerra no la va arribar a obrir.
Els meus pares desprès de sapiguer el preu li varen dir
que no els hi interessaven tants de taulells que en un ja en tindrien
suficient ja que volien posar un colmado i venda de llet aquell
home va percebre en els meus pares i principalment a la meva mare
tot i la seva joventut un gran esperit lluitador i els hi va rebaixar
el preu, la meva mare li va tenir que confessar que ni tan sols
disposava de la quantitat rebaixada, però el propietari
va apostar per ells els va veure en ganes de lluitar i varen quedar
que ho pagarien en 3 vegades.
Al sapiguer els seus amics que havien llogat aquesta botiga els
hi deien que s`havien equivocat que era un mal carrer, i en aquell
lloc hi havia passat diversos comerços i tots havien tingut
que tancar però ells no varen desistir això era
el 15 de Setembre varen començar a fer els papers i es
casaven el 3 d`Octubre a les 7 del mati i obrien el colmado Mora
el 9 d`Octubre del 1939 a les 7 del mati començaven sense
sapiguer la marató de la seva vida de treball.
L`establiment va obrir com a colmado i venda de llet tot i que
les fàbriques no els hi podien servir genero per que moltes
es trobaven en reconstrucció en ells els hi varen assignar
el racionament de patates del barri el primer dia varen vendre
4 litres de llet i als 3 mesos degut al seu entusiasme i les
ganes de fer clientela per poder pagar ja venien 600 litres. Va
començar
a venir gent i demanar si tenien vasos de llet però sols
la venien per emportar-se. La meva mare va quedar embarassada,
i el meu germà va arribar al món el 18 de Setembre
de 1940.
Al mes just, el 18 d`Octubre, com totes les parteres, la meva
mare estava a la quarantena. Girona es inundada per la terrible
inundació del 40, ocasionada per la crescuda del Ter que
va fer sortir de mare el riu Onyar arribant dins la nostre botiga
el nivell de l`aigua a 157 cm. d`alçada degut a aquesta
inundació es varen quedar sense res el meu germà tenia
1 mes i la dificultat de trobar gènere varen decidir canviar
el colmado MORA per lecheria i xocolateria MORA Tenien uns amics
a Barcelona que tenien una lleteria, els Srs Rojals, i els hi
varen canviar un paquet de cafè per dues tauletes rodones
de marbre.
La meva mare seguin amb la seva il·lusió va començar
a fer xocolata, flams, i amb molt d'esforç anaven treballant.Passa
el temps i el negoci no va com hauria d`anar. Amb la venda de
llet no s'hi guanyava gaire. Les ampolles venien tapades amb
alumini, i quan les destapaves, el perfil estava escantonat i
al tornar-les,
et descomptaven un duro, i només s'hi guanyaven deu cèntims.
Va passant el temps i no aconsegueixen sortir-se'n. La meva mare
torna a quedar-se embarassada de mi. Tenen que buscar un pis
on puguin dormir tots 4 ,+
doncs fins ara ells dormien a la rebotiga. Troben un pis al costat
de la botiga, i jo arribo a aquest món el 21 de Febrer
de 1947, el pis només serveix per anar a dormir. El negoci
està obert del mati a la nit i es treballa tota la setmana,
incluint els dies de festa i els diumenges.
Cada dia la vida els
hi exigeix mes treball, i arriben a fer 16 hores diàries
per complaure la clientela. La voluntat no defelleix la meva mare
intenta fer quelcom nou per complaur'els, i ho aconsegueix.
Amb entusiasme s'anava forjant la GRANJA MORA. Es començaven
a celebrar les famoses festes de Sant Tomàs de Aquino,
patró dels estudiants. Surten a la venda els primers iogurts
de la casa Marquet. La gent ens comença a conèixer
i al tindré a prop el Govern Militar i el Cuartel d'Infanteria,
molts son els soldats que passen per casa a pendre llamins. També tenim
bona clientela amb els seminaristes, ja que els tenim darrera
casa. Hem de pensar que desprès d'una postguerra els que
mes faltava era el menjar, i el pogué començar a
menjar una mica de tot la gent li dóna molta importància,
i no es d’estranyar que passats tants d'anys, recordin aquells
gots de llet i plats de nata amb tanta il·lusió.
Cada dia tenen mes treball i la meva mare va creure que tenia
que arribar la primera reforma del local. Era un canvi gran,
d'una botiga amb les seves tauletes de marbre i un petit taulell,
i
una nevera de gel.
|
|
|
)
)
)
)
)
)
)
)