Llibre de visites (385 missatges)
Jo també vull participar i escriure

Autor : MERCE VILA (15-07-2013)
Estimada Carme, un any més moltíssimes felicitats en aquest dia tant especial.

Que el telèfon no pari de trucar i el face s'ompli de felicitacions per aquesta gironina de primera!!.

Has fet possible molts somnis i els amics estem sempre al teu costat. Ah!, m'avanço, ja ho sé, però em fa il·lusió ser la primera en dedicar-te la meva felicitació.

No canviïs mai, Mª Carme. Petonets per a tu i en Raimon.
Mercè.


Autor : Esther Busquet (06-07-2013)
Hola als dos germans de la Granja Mora,Jo de petita venia moltes vegades a berenar amb la meva mare, ho trobava tot deliciós, m' hagués agradat que els meus fills ho haguessin viscut,però ja ser sap!! .

La veritat es que ho recordo amb molt d'amor i com si fos ara i de fet vaig venir de mes gran però molt de tant en tant, com un fet de nostàlgia.

He descobert aquesta pàgina per casualitat i es curiós que conec a quasi totes les persones que surten a les fotos.

Us desitjo que la vida actual us sigui fàcil i feliç ;-))) la Granja Mora perdurarà per sempre a la ciutat de Girona.

Una forta abraçada!!

Esther Busquet.


Autor : MONSERRAT VALENTÍ (GIRONA) (22-06-2013)
Mª CARME... no sé ni per on començar.... AHIR,

A l’acte de les 8h del vespre, vaig cap a la sala i tot ple de gent.... tot plegat: veig la MARIA amb un sobre: sense paraules, amb uns ulls de “fit a fit”... COM HA ENTRAT, ON ÉS la MªCARME?...

MERCÈ, QUÈ HA PASSAT? ....... tota l’estona, amb una cadira i custodiada per la MARIA... vaig anar reben EMOCIONS: una rere l’altre........... I AVUI, ESMORZO agafo el DIARI ... i “sense PARAULES, LLÀGRIMES CARA AVALL...”,

Mª CARME, MOLTÍSSIMES GRÀCIES... jo em pregunto COM POT SER, que amb tant poca ESTONA CONNECTÈSSIM TAN FORT?...

No serà que TENIM TOTES DUES el MATEIX LLIGAM: els NENS?, és veritat que T’ESTIMO com si fes un MUNT de TEMPS que haguéssim estat VISQUEN i PASSANT PLEGADES les “TRIFULQUES” que la vida ens te preparades...., et volia telefonar, però ho faré quan estigui MÉS SERENA.

De moment, UN fort PETONARRO i fins MOLT AVIAT... ara fins i tot tinc “MAL de CAP” però em penso de MOLTA FELICITAT, i el més BO, és que el que dius és “LA PURA REALITAT”

Només et puc dir una paraula, millor dues: T’ESTIMO de VERITAT!!!!


Autor : Montserrat Valentí ( GIRONA ) (08-06-2013)
ESTIMATS RAIMON i MªCARME, no volia anar a sopar, sense abans donar-vos les GRÀCIES i el meu profund AGRAÏMENT per la vostra GENTIL VISITA…

Els nens han marxat TAN CONTENTS que a l’arribada a GIRONA, els comentaven a casa seva que de TOT el que havien vist, el millor havia estat “el PIS MUSEU”…. Has vist COM L’HAN DEFINIT?... SÓN INCREIBLES.

Mª CARME , DILLUNS a la TARDA, SI VOS VA BÉ, VINDRÉ amb en JOAN, i a VEURE si ELL es VEU en COR D’ARREGLAR el TARLÀ… i si no, al menys, ja ho haurem intentat.

Us passo un CORREU, que a mi m’agrada molt, a veure si a vosaltres també.

De veritat, ho torno a dir, que HA ESTAT un GRAN PLAER, poder DISFRUTAR de TANTA CULTURA GIRONINA.

Una FORTA i GRAN ABRAÇADA: SOU ENCANTADORS… GRÀCIES, i NO CANVIEU MAI!!!

MONTSE






Autor : PERE PIQUERAS (GIRONA) (23-05-2013)
Encara que tard he llegit la carta d'un tal Guadalbert al Diari de Girona i la seva rèplica molt encertada, per cert, dels germans Ribas i Mora a qui anava dirigida i feta amb tota la maldat del món.

No acostumo a ficar-me on no em demanen però crec que és de justícia que la veritat aflori per damunt de la maledicència d'una persona que, al meu entrendre i al d'altres persones consultades, es mou amb molta rancúnia. M'explicaré. Els germans Ribas i Mora, en Raimon i la Maria Carme han fet per restablir les velles tradicions gironines el que no està escrit, pagant de la seva pròpia butxaca el que costava dur a terme la tornada de les tradicions perdudes i no es mereixen l'oblit de les institucions. I dic oblit, sí, no pas declinació per part d'aquests germans com dóna a entendre el Sr. Guadalbert en un escrit tan vergonyós com el que hem llegit.

Repeteixo, un escrit, el d'aquest individu que mostra molta mala baba, molta maldat i molt avorriment a la seva vida que omple dient bestieses.
Quan surten els gegants al carrer hi han de ser tots!. I més en Cugat, la Mussa, la Maria amb el Tarlà a coll i en Narcís que fa honor al cos de bombers de Girona i que tan bona tasca han realitzat sempre.

En Cugat, Sr. Guadalbert, no s'ha tornat a cremar perquè afortunadament en "Cugui" des d'on sigui el vigila, i la Maria no està de part, està esperant que l'Administració local la tregui a passejar amb els seus companys de captiveri pels carrers de la notra ciutat. Estan amorosament desats i cuidats esperant que desperti la sensatesa dels que manen. Jo espero que el Sr. Guadalbert aprofiti més les estones d'esbarjo per llegir-se un bon llibre, que el permeti adquirir una mica més


Autor : PERE GARCIA (GIRONA) (17-05-2013)
PERE GARCIA
Com a família "gironina motivada" per refer la tradició gegantera de la ciutat, en el seu moment vam col.laborar per a la construcció de la rèplica dels gegants amb que vam créixer.

Això ja us pot fer pensar que per nosaltres l'Associació AMICS DELS GEGANTS DE GIRONA, tenen tot el nostre efecte. Per això volem facilitar-te Mª Carme per deixar les coses en el seu lloc.

En un cas així no et podies estar de donar rèplica al que considerem un engany als gironins amb l'escrit anterior. A més, si l'autor n'és la persona a que fas referència, es certament la que dius, em cau l'ànima als peus. ÀNIMS.
RAIMON I Mª CARME........


Autor : CARME RIBAS MORA (GIRONA) (17-05-2013)
Carme Ribas Mora.
Gracies Pere vosaltres com moltes altres families i botiguers varreu col-laborar comprant parellas de gegants i pins poder molts dels que i varen participar no tenen facebook i no u podran llegir ,nosaltres estem agraits a tots els gironins, els que varen poder comprar-les i els que no ,perquè aquets també ens varen ajudar signant perquè aquests personatges estimats tornesin i fent acte de presencia cada cop que sortiem al carrer i el memorable dia del bateig que passara a la historia el 7 de Novembre del 1993 .

Les coses es tenen que posar al seu lloc com molt be dius tu, som persones adultes i amb no gaire salut però la dignitat sempre per damunt de tot.

Gracies Pere a tu i tots els que teniu la sort de poder lluir una parella d'aquestes i els que no la teniu en que els recordeu també us dono les gracies abans eren el Rei i la Reina i ara son en FELIX i L'ANGELS VISCA GIRONA I VISCA ELS GEGANTS. Mª Carme Ribas i Mora .


Autor : mercè (21-02-2013)
Mª Carme, ja sé que no he estat la primera en felicitar-te per telèfon, pecat imperdonable per part meva, però ho sóc aquí on faig pública la meva admiració i amistat cap a vosaltres i en enspecial a tu Carme, en el dia del teu aniversari.

Per molts anys!!!!!! una abraçada a tots dos. Us estimo!!






Arxiu de fotografies Granja Mora i Jordi S.Carrera
Avís Legal Disseny i producció 3V2.net